23 de gen. 2013

Sobirania? On?


En realitat deuria de estar content, satisfet i esperançat per la declaració de sobirania aprovada esta vesprada al Parlament català.

Però no puc. La sensació es de buit, de fracàs. De haver perdut una oportunitat única i irrepetible de haver començat amb bon peu la construcció de un nou gran estat.

Amb la quantitat d´informació, producte de 300 anys de colonialisme espanyol. Amb els precedents de mals governs, de males gestions, d´un model heretat del borbonisme hispànic, era la primera oportunitat de començar a fer les coses be pel nostre conte.

De inici el aprofitar la canoa a Ítaca que proposava una coalició maltractada políticament a les urnes després de deixar fer i desfer al govern espanyol. De aplicar polítiques que mai han funcionat a cap puesto (que s´ho pregunten a Pinochet per exemple, jo preste la ouija) , de represaliar violentament, porra en mà i a costa dels ulls del personal als opositors al estatus quo, sense exigir una depuració real de responsabilitats, una neteja política i un cambi total de model. Es un error històric.

I més després de la multitudinària manifestació del 11 de setembre  Eixos milions de persones no van eixir al carrer per fugir de Espanya fora com fora. Volien fugir de eixe model caduc i fracassat. No només era el seu sentiment patriòtic de  alliberament nacional. Era la espurna de esperança de construir un nou estat.

Per continuar amb el desatròs text aprovat, no puc oblidar la menció explícita a la UE. I torne a parlar de precedents. De Islàndia. Cal recordar que un dels models que han funcionat fa poc, per eixir de la crisi especulativa europea ha sigut precisament el posar terra de per mig amb la unió europea, la moneda única i les polítiques neoconservadores aplicades des-de Brussel·les, els thinks tanks nord-americans i els bancs internacionals? A propòsit de què es dona per suposat que es deu de incloure una submissió de sobirania d´eixe calibre a una declaració de sobirania tant de temps perseguda i sofrida?

I torne al primer punt, perquè si al cas de Islàndia han enviat al trullo a banquers i polítics per tota la jugada prèvia que havien fet. El no posar terra de per mig suposa el legitimar als seus sequaços natius. Plas plas.

Tot aixó sense parlar encara de la renúncia identitària més greu. La del marc històric, cultural i lingüístic que es compartit pel personal de esta part de la Mediterrània.

Que no es "annexionar-se" a ningú, ni fer paternalisme neo-colonial, ni assumir competències de altres territoris.Ni molt menys ficar el fre de mà a un procés d´ independència circumscrit al Principat.

Algo tan senzill com una menció explícita als Paisos Catalans, a la declaració de sobirania es de facte un reconeixement legal internacional de la identitat pròpia d´eixos territoris i del seu dret a la autodeterminació. Vulguen o no fer ús de ell. Ara o en un futur hipotètic, o mai. Igual que la possibilitat de afegir-se voluntària i democràticament a un altre estat, que em sembla que ningú ha tingut en conte els territoris sense possible estatalitat pròpia, com la Franja de Ponent o la Catalunya Nord. O la possibilitat de aplicar un nou marc o model de estat als territoris que sí tenen eixa possibilitat, ja siga una federació entre estats, o la confecció de un estat plurinacional (colló com Bolivia p. ex.). Que possibilitats hi han moltes. I més fàcil serà tenint un referent de reconeixement legal. O no?

Si nosaltres mateixos no es apliquem lo que sempre hem reivindicat, de qui anem a esperar que ho façen? de Garzón? del Constitucional espanyol? Estem bojos?

Després de 300 d´ocupació, repressió, expoli, canibalisme cultural i neo-colonialisme, tanta pressa tenim que no podem fer les coses bé?

Igual sóc un bronques sense solució, o me he tornat boig del tot. Però no puc estar satisfet amb eixe tros de paper. Per mi aixó no es una declaració de sobirania, es un teatre de titelles per callar als dissidents i posar una cortina de fum per tapar eixe model continuista que ens volen imposar.

8 de des. 2012

Ebarització


Proclamació de la II República. València, 14 d'abril de 1931
Fa 18 mesos que vaig escriure una petita nota... sincerament prou decebut i desesperançat. Ara, igual per la ressaca del 25N, em sembla tot una miqueta diferent al Pais Valencià. 

Algunes senyals, algunes intuïcions, unnosequè al aire. No sé. Que del Bloc es impossible esperar res de bo, cert. Que quan pete Compromís... plouran fetges i tripes, i molta olor a banya cremada. Cert també.

Però també es cert que la presència de les CUP al Parlament es una esperança. La de que ERC se mantinga a l´esquerra, com li toca. Encara que només siga pel contrast amb els jipis. A vore ara qui té collons de votar a favor de invadir a ningú. Que te estan mirant. I te van a deixar en evidència en quant la cagues... que no te van a deixar recolzar un govern que manté hospital com a Alzira... o sí? o no es donarà conte ningú? Ah no! Que no es així. Es com? Com li diu el amic Pujol? Aixó era! Ebarització! Que no sé que cony vol dir... Bé, sí que ho sabem, vol dir privatitzar que vol dir regalar a algun col·lega pel seu aniversari.

Com evolucionarà el procés sobiranista, es altra pel·lícula, però lo que no podem permetre es viure a un estat fascistoide sense esperançes de cambi. De cambi a millor vull dir. A pitjor, mires on mires, aixó ja ho tenim dia a dia.

I eixa esperança es extensiva al sud del Sènia. El rollet este fusterià... eixe punt comú entre camarades en guerra. Eixos clots comuns, produits per armes de destrucció +IVA (no puc deixar de fer la conya fàcil...) que fan trinxera ideològica contra el status quo. Aixó sí. Sí dona una miqueta de llum a este segle fosc i corrupte.

- A quina pancarta vas?
- A la nostra clar.

Serà possible?

23 de maig 2011

Indignats? Jo sí que estic indignat!




Si a la Galia ocupada els gals resistien i no emigraven ... si en la Batasunia ocupada els batasunix han resistit i s'han negat a desaparèixer. Malgrat "indignats" d'eslògan barat i rastes modernetes. Tot i 2 / 3 de conveïns còmplices per acció o col.laboracionistes per omissió.


Jo tinc clar qui sóc i on viu. Valencià natiu a un País Valencià ocupat. I sé què vull.


Millor, més clar, sé que no vull.


No vull ser el espill del que facen en la meseta. No vull ser la platja de Madrid. No vull que deslocalitzen els sectors productius i que ens deixin sense pa per hui i sense aigua per demà. No vull ser la puta de Madrid, pagar i callar o posar el cul i donar les gràcies.


No vull que per ser bon valencià em odie a mi mateix, confonga paella i falles amb "valencianitat", oferir noves glòries a Espanya, fer-me la llengua un embolic amb un problema inexistent (com si ells es ferein el mateix embolic parlant idioma veneçolà o argentí ... que ja semblem gilipolles). Sé qui sóc, deixar de tocar-me els collons!


No vull produir gespa en comptes d'hortalisses, cereals i fruites. No vull canviar barraques per ampliacions d'un port que ens porta noves glòries de la Xina. No vull reduir riquesa pròpia deslocalitzant la banca a la meseta.


No vull produir l'energia més bruta per a ells a casa meua i menys guardar la merda radioactiva perquè no es contamine la Moncloa o el Bernabeu.


Jo tinc clar que sobreviuré i no emigraré. I sempre que pugue tocar-los la moral se la tocaré.


Jo sí que estic indignat i no aquests perroflautas que està nit aniran a dormir a casa dels seus pares ... i que segurament hauran votat soe o alguna pollada semblant... o no votat...


http://www.youtube.com/watch?v=aX4eZ1fpYwA&feature=related

19 de maig 2011

De perroflautas i Alfredos




Porte uns dies profundament inquiet. Naturalment conspiranoic i lamentablement ben informat (o això crec) ... no puc concebre que un moviment del rotllo del que aquests dies s'està visualitzant "espontàneament" a la Puerta del Sol i per contagi en altres punts al sud dels Pirineus no tinguin una mà fosca al darrera.


Primer perquè d'espontani té el mateix que jo de feixista. Donant voltes buscant informació en portals de modernets alternatius resulta que ja fa mesos que organitzat.


Segon perquè segons la visualització del mateix moviment aquest sembla en si mateix el fi i no l'eina.


Igual que moltes vegades el moviment okupa no aconsegueix separar en la pràctica els conceptes d'objectiu i eina. L'objectiu mai és una casa okupada, és sempre un centre social alternatiu. L'okupació de l'espai és l'eina. No al revés.


Aquí passa semblant. No hi ha un objectiu, una reivindicació clara més enllà de la demagia de "No els votes" que inclou a tothom al mateix sac. Sense separar el concepte de la política d'el polític i considerant a aquests últims iguals sense discriminar per ideologia i posicionament.


El que ara mateix, sobre la marxa, i davant les incipients crítiques per part d'alguns mitjans de comunicació (la extremadreta de vegades encerta ... igual que els altres mai encertem 12 a la Quiniela...), part dels organitzadors estiguen oferint algunes propostes concretes no exclou que l'origen no sigui molt fosc. Que la permissivitat del ministeri, i l'ocasional ajuda extra no facen molt mala olor.


Detalls com el bombo que els estan donant en mitjans oficialistes, la diferència de qualitat entre la programació normal i habitual i la dedicada al cas (els propis acudits del Intermedi ...) i alguns detalls extres, donen la sensació que estava preparat , i que estava prevista la crítica conspiranoica com a resposta.


Si fins i tot el món batasunix va assumir que l'única forma d'oferir alternativa era acceptant les normes del joc i jugar a la mateixa lliga. No em trago que aquest moviment sigua essencialment esquerranós, i menys des de la dinàmica de "No hi ha futur" punki i obsoleta.


El futur a fi de comptes som nosaltres, cada un de nosaltres, i si acceptem que no hi ha una eina representativa l'haurem de fabricar. Si el món batasunix ho va fer, és d'una covardia immensa el plorar i no buscar les castanyes de la mateixa manera que ells ho van fer.


Sempre hi ha alternatives. Si no es vol donar el pas i presentar una agrupació d'electors (a Madrid només haurien necessitat 8000 firmites de res), sempre hi ha l'alternativa del vot massiu de càstig. Anda que no ens anàvem a partir la caixa veient un ultra perdut a l'Ajuntament de Madrid, o al Parlament valencià, o el cas contrari que collons! un verd, o un independentista rotllo Astèrix i Obèlix davant dels romans molestant i donant per cul.


En definitiva, i per si no havia quedat clar, crec que aquesta vegada Intereconomía ha encertat (almenys en part) i possiblement el "hamijo" Alfredo estigui deixant a l'alçada d'un amateur al memorable Goebbels ... i deixant per gilipolles a tot estos pseudo-punkis urbanitas que li estàn fent la feina bruta.


9 d’abr. 2011

Líbia 2011 - Espanya 1939


Fa uns dies (22 de Març), en relació amb la esperpèntica "votació" al Congrés dels Diputats de la intervenció o no a Líbia, vaig deixar un comentari en aquest mateix mur (fisbuk) lamentant la trista actuació de Joan Ridao en aquest context.


He de matisar però el fet en si, perquè si bé a títol personal he de atribuir-li el mèrit a cap visible, és a dir al Sr. Ridao, també cal fer-ho extensiu a la seua pròpia formació política.


A dia d'hui no he vist cap comentari públic de cap dirigent, ni cap moviment lamentant el fet, pel que és de rebut entendre que el vot va ser compartit.


Si no és així, que no saben, no contesten, no volem embrutar la campanya electoral pròpia o la imatge del proper candidat a la presidència del partit segueixen sent còmplices d'aquesta barbaritat.


Ara bé, si el vot no va ser compartit amb la resta de la seua formació encara estan a temps de rentar la seua imatge. Esquerra no és Ridao, com portaveu hauria d'haver adequat la seua participació en aquest esperpent a l'opinió general dels seus companys.


El personal que va participar en la campanya que el va portar al Congrés, no va dedicar el seu temps i esforços a situar a una persona a un escó, sinó a dotar de representació parlamentària a un projecte. I en aquest projecte no incloïa fer-le el favor a Sarkozy de cara a unes eleccions locals a l'estat veí. Ni donar suport a una causa islamista en rebeldía. Ni a donar suport a intervencions militars a la recerca de combustibles fòssils més barats.


Sent coherent amb el discurs oficial del seu partit hauria de rectificar. O bé demanant disculpes públiques reconeixent el seu error i / o fins i tot posant a disposició dels seus companys l'escó. I si no, haurien de ser els seus propis companys els que demanessin a reflexionar i esmenar eixe greu error.


Fa un parell de dies (ahir?) linké a una entrevista en què comentava que "dos anys com a secretari general no ho deslegitimen per liderar ERC", i té raó. El que el deslegitima per liderar ERC és la presa d'aquest tipus de decisions.


No obstant això si ERC comparteix aquest punt de vista i l'assumeix com a propi ... queda més que clar que aquest no pot ser el projecte d'aquells ciutadans compromesos en una causa antiintervencionista, o simplement a favor de democràcies igualitàries, no d'esperpents a repúbliques religioses ... és preferible una dictadura light aconfessional disposada a millorar en matèria de drets humans, que una falsa democràcia religiosa on els drets humans se'ls passen pel folre del Coràn com a l'Irán, o de la Torà com a Israel ... Entre altres coses perquè el que no vulgues per tú, no ho vulgues per al veí ...


Em sap molt greu però votar a favor de la intervenció a Líbia es legitimar històricament la participació nazi i feixista a la España del 39...

Zona morta ... famolencs de cervells ...

Fa "tropecientos " anys que escoltem consignes antinuclears de tant en tant. Coincidint normalment amb notícies relacionades, Txernòbil, Fukushima, el debat sobre la prolongació de la vida útil d'algunes centrals espanyoles, alguna acció aïllada d'alguna organització ecologista, etc.


Amb cada notícia, els ciutadans d'infanteria, rebem més i més informació bàsica sobre aquest tema ...

Crec que a aquestes altures de segle XXI ha quedat més que demostrat que no és una energia neta ja que els residus tarden un ou, i l'altre també, en perdre la seva perillositat. Ha quedat més que clar que és una energia potencialment molt perillosa, que és jugar a la ruleta russa amb una pistola amb 9 bales al carregador i un únic espai buit.


No hi ha cap argument a favor d'aquesta energia que no tingui un però en contra de major pes.


Existir, existeixen alternatives, i més quan considerem les milionades que s'inverteixen en aconseguir fer més segura la nuclear i mantenir al dia aquestes pistoles atòmiques... s'invertissin a investigar i potenciar-les.


Tot açò em porta a un inquietant pensament ... com és possible que excepte els partits de tall ecologista pur ningú, i quan dic ningú, és ningú ... el tinguen com un dels seus punts programàtics d'actuació i interès prioritari.


És més ... com és possible que lloguen aquests partits els seus vots perquè governen partits clarament pronuclears?


McFly? McFly? hi ha algú a casa?

Quan vam perdre TV3 a Almansa un 25 d'abril?





Sempre he pensat i he comentat moltes vegades que la pancarta principal a les manifestacions revindicatives nacionals hauria de ser sempre la mateixa, tant el 25 d'abril com al 9 d'Octubre, "Per un país, pel nostre País Valencià" o similar.


Igual que cada fruit del camp té la seva època, cada reivindicació té el seu moment, per que TV3 tingui el seu propi no hi ha cap raó en absolut per barrejar dates i conceptes, prou tenim ja amb la manipulació contextual via mitjans de comunicació financiats per la metrópoli.


El problema és no saber diferenciar entre una data reivindicativa nacional i una associació cultural. Fer el mateix que els colonitzadors, que confonen Falles amb PPSOE i paelles amb made in Spain.


Qui hauria de defensar l'emissió de TV3 al país tant amb prou força,com en igualtat de condicions, no pot ser un altre organisme que l'administració pública directament interessada en defensar els interessos de la seua pròpia televisió pública. És a dir, la Generalitat catalana. Governe qui governe es responsabilitat única seua.


Assumir competències d'aquest calibre per part d'una simple associació cultural, perquè "lo cortés no quita lo valiente" i és el cas, és un increïble absurd. Sumat al fet de monopolitzar any rere any, en benefici propi i sense que ningú els enlletgeixi la conducta les dates més importants en el calendari revindicatiu nacional natiu.


El 25 d'abril cal commemorar-ho, cal recordar que aquella va ser una Guerra de Secessió no deSucesión i va ser així per alguna raó. Ens ha d'animar a seguir lluitant pel nostre país, reivindicar la història passada i reclamar el nostre futur.


I una televisió no es mereix l'excusa d'aquesta data per reclamar-la. Però tampoc una simple associació cultural es mereix el dret a convertir una data reivindicativa nacional en el seu aparador particular. I menys a l'època de les telecomunicacions, on tots i cada un de nosaltres tenim accés a internet, i podem seguir gaudint de la seua programació a les nostres llars, intenten censurar el que vulguen. A aquest camp no se li poden posar barreres.


Demostrem a tota aquesta colla de rates malparides que vam resistir a Xàtiva en 1707,que vam lluitar fins l'última gota de sang el 1714 a Barcelona, que la muntàrem parda a Prats de Molló el 1926, que ens pronunciar el 1934 al balcó de la Generalitat , Que ensil · lusionem al 36, que sobrevisquerem el 1939, que vam fer pintades als 70, que tampoc ens vam poder exterminar als 80 i ens vam reproduir com conills, socialment parlant, als 90, i hem arribat al segle XXI amb un parell i amb la lliçó ben apresa!


Mil bones raons! Per seguir lluitant contra Espanya i l'assimilació.

Desesperança




Últimament molt "Volem TV3", "Sí al valencià", "No a la corrupció" ... però el mateix de sempre pels de sempre i sense mirar més enllà, ni rectificar errors grossos com el suport a la intervenció a Líbia o presentar alternatives reals i viables a l'Status Quo establert del Partit Únic PPSOE.


Tots mirant-se el melic, els verderols pactant localment amb pronuclears, els nacionalistes "moderats" o pseudoregionalistes admirant el somriure Profident del president de la Generalitat, els independentistes a la seua de sempre sense eixir del discurs de la llengua i la televisió, i l'esquerra estatal / nativa jugant com sempre a ser una mica verd, una mica roja, una mica feminista, una mica salvem a les balenes, una mica nacionalista, una mica independentista i un molt el que digui el PCE ...


La veritat és que ho poseu fotudament difícil al elector compromès ... total perquè al final si surten facen el que els surt de la punta del nardo ... i hem de fotre'ns ... que estigui més que demostrat que un Nafarroa Bai a la nativa funcionaria igual que a Nafarroa ...


Després algun dirà que com m'atreveixo a opinar sense participar ... igual és que si t'allunyes de l'arbre podràs vore el bosc ...