Si a la Galia ocupada els gals resistien i no emigraven ... si en la Batasunia ocupada els batasunix han resistit i s'han negat a desaparèixer. Malgrat "indignats" d'eslògan barat i rastes modernetes. Tot i 2 / 3 de conveïns còmplices per acció o col.laboracionistes per omissió.
Jo tinc clar qui sóc i on viu. Valencià natiu a un País Valencià ocupat. I sé què vull.
Millor, més clar, sé que no vull.
No vull ser el espill del que facen en la meseta. No vull ser la platja de Madrid. No vull que deslocalitzen els sectors productius i que ens deixin sense pa per hui i sense aigua per demà. No vull ser la puta de Madrid, pagar i callar o posar el cul i donar les gràcies.
No vull que per ser bon valencià em odie a mi mateix, confonga paella i falles amb "valencianitat", oferir noves glòries a Espanya, fer-me la llengua un embolic amb un problema inexistent (com si ells es ferein el mateix embolic parlant idioma veneçolà o argentí ... que ja semblem gilipolles). Sé qui sóc, deixar de tocar-me els collons!
No vull produir gespa en comptes d'hortalisses, cereals i fruites. No vull canviar barraques per ampliacions d'un port que ens porta noves glòries de la Xina. No vull reduir riquesa pròpia deslocalitzant la banca a la meseta.
No vull produir l'energia més bruta per a ells a casa meua i menys guardar la merda radioactiva perquè no es contamine la Moncloa o el Bernabeu.
Jo tinc clar que sobreviuré i no emigraré. I sempre que pugue tocar-los la moral se la tocaré.
Jo sí que estic indignat i no aquests perroflautas que està nit aniran a dormir a casa dels seus pares ... i que segurament hauran votat soe o alguna pollada semblant... o no votat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada