 |
| Proclamació de la II República. València, 14 d'abril de 1931 |
Algunes senyals, algunes intuïcions, unnosequè al aire. No sé. Que del Bloc es impossible esperar res de bo, cert. Que quan pete Compromís... plouran fetges i tripes, i molta olor a banya cremada. Cert també.
Però també es cert que la presència de les CUP al Parlament es una esperança. La de que ERC se mantinga a l´esquerra, com li toca. Encara que només siga pel contrast amb els jipis. A vore ara qui té collons de votar a favor de invadir a ningú. Que te estan mirant. I te van a deixar en evidència en quant la cagues... que no te van a deixar recolzar un govern que manté hospital com a Alzira... o sí? o no es donarà conte ningú? Ah no! Que no es així. Es com? Com li diu el amic Pujol? Aixó era! Ebarització! Que no sé que cony vol dir... Bé, sí que ho sabem, vol dir privatitzar que vol dir regalar a algun col·lega pel seu aniversari.
Com evolucionarà el procés sobiranista, es altra pel·lícula, però lo que no podem permetre es viure a un estat fascistoide sense esperançes de cambi. De cambi a millor vull dir. A pitjor, mires on mires, aixó ja ho tenim dia a dia.
I eixa esperança es extensiva al sud del Sènia. El rollet este fusterià... eixe punt comú entre camarades en guerra. Eixos clots comuns, produits per armes de destrucció +IVA (no puc deixar de fer la conya fàcil...) que fan trinxera ideològica contra el status quo. Aixó sí. Sí dona una miqueta de llum a este segle fosc i corrupte.
- A quina pancarta vas?- A la nostra clar.
Serà possible?
