9 d’abr. 2011

Quan vam perdre TV3 a Almansa un 25 d'abril?





Sempre he pensat i he comentat moltes vegades que la pancarta principal a les manifestacions revindicatives nacionals hauria de ser sempre la mateixa, tant el 25 d'abril com al 9 d'Octubre, "Per un país, pel nostre País Valencià" o similar.


Igual que cada fruit del camp té la seva època, cada reivindicació té el seu moment, per que TV3 tingui el seu propi no hi ha cap raó en absolut per barrejar dates i conceptes, prou tenim ja amb la manipulació contextual via mitjans de comunicació financiats per la metrópoli.


El problema és no saber diferenciar entre una data reivindicativa nacional i una associació cultural. Fer el mateix que els colonitzadors, que confonen Falles amb PPSOE i paelles amb made in Spain.


Qui hauria de defensar l'emissió de TV3 al país tant amb prou força,com en igualtat de condicions, no pot ser un altre organisme que l'administració pública directament interessada en defensar els interessos de la seua pròpia televisió pública. És a dir, la Generalitat catalana. Governe qui governe es responsabilitat única seua.


Assumir competències d'aquest calibre per part d'una simple associació cultural, perquè "lo cortés no quita lo valiente" i és el cas, és un increïble absurd. Sumat al fet de monopolitzar any rere any, en benefici propi i sense que ningú els enlletgeixi la conducta les dates més importants en el calendari revindicatiu nacional natiu.


El 25 d'abril cal commemorar-ho, cal recordar que aquella va ser una Guerra de Secessió no deSucesión i va ser així per alguna raó. Ens ha d'animar a seguir lluitant pel nostre país, reivindicar la història passada i reclamar el nostre futur.


I una televisió no es mereix l'excusa d'aquesta data per reclamar-la. Però tampoc una simple associació cultural es mereix el dret a convertir una data reivindicativa nacional en el seu aparador particular. I menys a l'època de les telecomunicacions, on tots i cada un de nosaltres tenim accés a internet, i podem seguir gaudint de la seua programació a les nostres llars, intenten censurar el que vulguen. A aquest camp no se li poden posar barreres.


Demostrem a tota aquesta colla de rates malparides que vam resistir a Xàtiva en 1707,que vam lluitar fins l'última gota de sang el 1714 a Barcelona, que la muntàrem parda a Prats de Molló el 1926, que ens pronunciar el 1934 al balcó de la Generalitat , Que ensil · lusionem al 36, que sobrevisquerem el 1939, que vam fer pintades als 70, que tampoc ens vam poder exterminar als 80 i ens vam reproduir com conills, socialment parlant, als 90, i hem arribat al segle XXI amb un parell i amb la lliçó ben apresa!


Mil bones raons! Per seguir lluitant contra Espanya i l'assimilació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada